EN LA
MEVA MORT
Estic
cansat de tu, domini fosc
I
tempestat de flama.
M’exaltaré
damunt els horitzons
I
trauré les banderes al desert
De la
darrera cavalcada.
Reina
d’aquestes hores, ara véns
Tota
brillant, armada.
Inútil
desesper del vespre! L’alba
S’acosta
ja amb l’espasa,
I
l’ardor temerari que m’encén
Allunya
les estrelles.
“En la meva mort”, és un poema que tanca Imitació del foc, està escrit el març del 1936 per Bartomeu Rosselló-Pòrcel, gairebé dos anys abans de la desaparició del poeta.
Sovint aquests versos han estat considerats el
seu testament vital. No obstant això, el que s’hi destaca és el repte de
superació, de manera que la mort és allò que dóna sentit veritable a la vida. A part té una gran influència d’Heràclit
envers la lluita de contraris a la vegada amb el gust del barroc al presentar
dos visions oposades.
El que impulsa, exalta i mou el poeta és,
precisament, l’ànsia d’escapar al seu domini fosc, el poder del qual
–mitjançant un joc de contraris habitual en la seva poesia –descriu i
simbolitza al mateix temps en una tempestat de flama que també té a veure amb
una crida al subconscient.
També té influències sobretot de l’escola de
Mallorca, d’autors com Josep Carner del noucentisme o Joan Maragall del
modernismo, de la poesia popular, la poesia pura, i la generación del 27 i
també de les avantguardes.
El tema
principial d’aquest poema és la mort ja que hi destaca en la primera frase
“estic cansat de tu domini fosc”, com referint-se a que s’emporta la flama que
representa la llum de la vida i li arriba l’hora d’anar-se’n.
Pel que fa al llenguatge utilitza cultismes, i el poema està dividit en 3
parts la primera aniria des del començament estic cansat de tu fins a flama. La
segona part aniria des de m’exaltaré fins armada. I la tercera part des de
inútil fins al final.
Ja que la primera part del vers 3 al 5 vol mostrar valor davant la mort i
supera la seva por, aconseguint-ho donarà sentit de nou a la seva vida. Del
vers 6 al 7 se’ns personifica la mort que ve preparada i segura de la seva
victòria i disposada d’emportar-se la vida de l’autor. I del vers 8 a l’11 podem veure com la nit
i l’alba s’enfronten, on la foscor és la mort i l’alba o la flama el dia/ llum la vida.
Per això ell s’anomena temerari ardent per voler lluitar contra allò que
és inevitable. Aquesta victòria és representada amb l’allunyament de les
estrelles que simbolitzen la fi de la nit.
Aquesta poema té una rima que combina la hexasíl·laba, i hendecasíl·laba,
excepte el vers cinquè que és octosíl·lab. I les figures retòriques que hi
trobem són: oxímoron lluita de contraris, personificació.
En conlusió, he triat aquest poema perquè m’ha cridat l’atenció, el
llenguatge que utilitza Rosselló-Pòrcel i com podem veure les dues visions
oposades com la flama i la foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada